Lliga Catalana 2016. Fase eliminatòria

EL CONGRÉS B QUEDA SOTSCAMPIÓ DE CATALUNYA DE PRIMERA PROVINCIAL

Entre els dies 10 d’abril i 1 de maig s’han disputat les eliminatòries per decidir el títol de Primera Provincial de Barcelona. El Congrés B hi ha pres part, com a campió del grup setè de la categoria.

L’eliminatòria de quarts de final estava programada pel 10 d’abril, però el Congrés va estar de sort al sorteig i, a causa de la renúncia d’alguns equips, restava desaparellat i accedia directament a les semifinals.

Diumenge 17, a les semifinals, el Congrés B visitava al Ripollet. Sáez i Javi, els xofers, Màgic, el nostre reforç, dins i fora del tauler; la davallada culé a la lliga i la recent eliminació a la champions, temes de conversa. L’encontre, disputadíssim. Taules de funcionari d’en Màgic, error d’en Sáez que costava el punt, compensat per la victòria de l’Inglés, però bona partida del president i, com no, de la piconadora González. Derrota del cronista davant d’en Ramon. Aprofito per puntualitzar que no comparteixo el punt de vista del president sobre la partida. Davant d’un jugador eminentment tàctic vaig optar per competir de tu a tu. Després, bona part de la partida la vaig passar collat però al final, tenia una jugada guanyadora que vaig ometre per manca de temps. En Màgic, des de fora, me la va desvetllar al finalitzar la partida. Però de M.A. només n’hi ha un; jo no vaig saber trobar-la. Aquest error ens feia jugar amb el handicap d’haver de guanyar l’encontre doncs, en cas d’empat, passaven els locals, després de la victòria del seu primer escaquer. Per fortuna, els companys varen estar a l’alçada: un Bañón més responsable que mai, va assegurar mig punt per permetre que en Sadurní rematés la feina. En posició aparentment superior, va cedir les taules per assegurar el matx. El Congrés B es classificava per la final.

Després de la setmana de descans per la disputa de la fase final de la Copa Catalana, avui es disputava la nostra final. El Congrés B rebia a l’altre finalista, el Moià-Moianès, que presentava la millor alineació possible, compresa pels vuit primers jugadors del seu rànquing. Per part local, tots els titulars: tornava Sorribas, mentre que avui en Tort ha deixat a en Màgic a la banqueta. L’encontre es presentava d’allò més igualat, per bé que els dos primers escaquers visitants eren molt superiors als nostres.

La primera partida en acabar ha estat la d’en Sadurní, on després de força canvis de peces, s’ha acordat l’empat. Poc abans del migdia, l’Andreu abandonava davant del MC Fabré Massana: després de sortir inferior de l’obertura, ha cercat complicacions tàctiques, sense gaire èxit. Poc després el nostre killer, Javi González, feia valer el seu bon estat de forma (a banda de la seva qualitat), per igualar el matx. Amb aquest marcador he ofert taules fins en dues ocasions, doncs hi havia partides que feien bona pinta i, donada la superioritat del meu adversari, semblaven un bon resultat, però el jugador visitant ha optat per continuar la partida. Aquí és on segurament m’ha mancat una mica d’ambició i confiança, doncs he optat per unes simplificacions que garantien un final de taules en lloc de mantenir una posició més tensa on gaudia de cert avantatge. I és que per molt que ens omplim la boca, l’ELO, condiciona. Després d’aquest empat, l’Inglés perdia una partida on semblava que hi havia millors perspectives, mentre que en Sorribas no podia passar de les taules. La derrota d’en Tort ha certificat el campionat del Moià-Moianès, fent intranscendent la victòria d’un Sáez força acadèmic.

L’enhorabona al Moià-Moianès, campió de la categoria. L’any que ve, tant ells com nosaltres haurem de bregar fort a una categoria tan competitiva com és la Preferent de Barcelona. A estudiar molt, a carregar piles i endavant!!

IMG_20160501_131723 IMG_20160501_131608

Lliga Catalana 2016, ronda 9

CONGRÉS 1,5-TARRAGONA 8,5
CONGRÉS B 6,5-PARETANA B 1,5
Diumenge difícil per aquells que portem el Barça dins. Les cares eren llargues i l’ambient força apagat. Poques ganes d’escacs, però tocava cloure la temporada i, pels del B, acabar de rematar la feina.

Els encontres no han tingut massa història. El primer equip ha perdut amb molta contundència davant d’un Tarragona que venia amb un gran equip, car es jugava la permanència. Tot i la victòria, els tarragonins han finalitzat vuitens i hauran de jugar la promoció per assegurar la categoria. Avui, el fet de jugar sense pressió ens ha perjudicat, provocant que fins i tot jugadors infalibles, com en Camacho, hagin tastat la derrota.

En qualsevol cas, èxit rotund del primer equip, que acaba en una còmoda sisena posició i aconsegueix la permanència sense angúnies. La temporada que ve, tocarà mirar de repetir la fita. Enhorabona!!

I el B, obligat a guanyar, avui ha estat a l’alçada. El matx s’ha posat de cara de seguida, amb una victòria d’en Sadurní, en mode apiconadora. També en Sorribas s’ha imposat. Taules de l’Andreu, gentilesa del seu adversari, i derrota de l’Inglés. Avui ens reforçaven en Montes i l’Ortín i el primer no ha tingut pietat, adjudicant-se una nova victòria, 3,5-1,5. Ha estat en Javi qui, amb la seva victòria, ha segellat l’ascens del B. Gran paper del nostre Alekhine aquesta temporada.

A mi i a l’Ortín ens ha costat més, però finalment també ens hem imposat, en el meu cas, després de flirtejar amb les taules durant bona part de la partida. Individualment, crec que he fet un torneig força fluix, per bé que em queda el consol d’haver sumat en rondes determinants, especialment a Vilafranca amb el primer equip i davant del Torrenegra, amb el B. Miraré de posar una mica més d’esforç per poder rendir com s’escau a la categoria preferent, on jugarem la temporada vinent. Des d’aquí, felicitar a tot l’equip, tant als que han estat més afortunats com als que hem estat una mica més fluixos.

Amb l’ascens al sac, tenim un bonus: les eliminatòries pel campionat de Catalunya de primera provincial. Dimarts es farà el sorteig de la primera ronda.

També vull felicitar als equips C i D, que han mantingut llurs categories amb gran suficiència per arrodonir la millor temporada del Club d’Escacs Congrés d’aquests darrers anys.
Héctor Hernández
Club d’Escacs Congrés

Lliga Catalana 2016, ronda 8

SANT MARTÍ 5,5-CONGRÉS 4,5

No ha pogut ser. El nostre primer equip no ha pogut derrotar al Sant Martí, en el que ha estat un matx molt ajustat. Domini aclaparador dels locals als primers escaquers, mentre que els congressistes gairebé equilibrem a la part del darrere.

En cas de victòria, quedàvem en disposició de pugnar pel play-off a la darrera ronda, que ara serà intranscendent… per nosaltres, ja que el Tarragona vindrà amb totes les urgències de cara, com a mínim, a mirar d’evitar el descens directe.

Matx perque els nostres assaboreixin la categoria, desplegant el millor joc a títol individual, sense haver de patir pel resultat global de l’encontre. Tot i això, una victòria seria la millor cloenda per una temporada histórica.

HOSPITALET-BELLVITGE B 5-CONGRÉS B 3
Matinal negra pel nostre B. La nostra solvència s’ha esgotat a l’hora de localitzar el local de joc, comandats per en Sáez.

L’acta inicial feia bona pinta de cara a apuntalar el nostre ascens: diferències d’entre 90 i 181 punts d’ELO al nostre favor i, una hora més tard, victòria parcial 0-1 mercès a una incompareixença adversària. Però avui tot jugador local semblava avantatjar-nos. No recordo una actuació col·lectiva tan lamentable com la d’aquest matí.

Normalment un jugador té un mal dia, dos… o fins i tot es perd l’encontre, de manera àmplia, quan s’és sensiblement inferior. Però, que amb la superioritat que presentàvem, ens passin per damunt a, pràcticament, tots els taulers, és un fet inèdit.

Des d’un bon inici, en Sorribas, el presi i jo hem anat a remolc. El primer en caure ha estat en Joan, que no està gaire en forma aquesta temporada. Després l’Andreu, que amb les peces blanques sempre ha estat en inferioritat material i posicional. Servidor s’ha afegit a l’orgia local. Des d’un inici he decidit aferrar-me a la igualtat material, a costa de mantenir un rei al centre que m’ha acabat costant la partida. Possiblement hagués estat millor jugar una partida amb peó de menys, mirant de compensar-ho amb la parella d’alfils. Entre les tres derrotes, unes taules d’en Sadurní. Individualment es poden qualificar de discretes, però donat el nivell global de l’equip, són poc menys que una proesa. 3,5 a 1,5, amb l’Inglès perdut i els González lluitant.

Precisament l’Inglés ha estat el següent en acabar. Si bé per joc mereixia el mateix destí que els seus companys, la fortuna s’ha aliat amb ell quan el seu adversari ha obviat una xarxa de mat que li ha donat el punt, 3-5-2-5, però les esperances s’esvaïen per moments, car en Màgic, que avui ens reforçava, anava empitjorant la seva posició de manera irreversible.

Finalment, la nostra derrota ha quedat certificada amb la caiguda de la nostra estrella mediàtica i en Xavier, contagiat pel rendiment general, ha deixat escapar un final gunyador, on el seu jove adversari ha fet gal·la d’uns conceptes més clars per rescatar mig punt entre els aplaudiments locals i fins i tot, algun de visitant. 5-3.

Hem deixat escapar el primer matx-ball i encara podem estar contents, doncs l’empat del Tres Peons ens deixa en disposició d’aconseguir l’ascens a la darrera ronda, en cas de victòria. Si no fos per això, ara no dependríem de nosaltres mateixos, ja que els graciencs gaudeixen de millor desempat.

Fet aquest aclariment, una altra jornada com la d’avui ens faria molt vulnerables. No val a badar, doncs la Paretana B s’està jugant la permanencia i mirarà de desplegar el seu millor nivell de joc. D’aquí a tres setmanes, el desenllaç!

Héctor Hernández
Club d’Escacs Congrés

8a ronda crònica dels equips C,D,E i F

Pròleg

El Divendres m’acostava el club i el presi estava com contentíssim, mentre la colla del Congres C s’ho passava pipa mirant el Barça de basket i jugant el domino. Traient-se la pressió pel matx que els esperava.

El dia D (de Diumenge)

El nostre club presentava a un equip E combatiu, un F amb baixes, un D sòlid i un C amb ganes de gresca.

Començaré parlant per l’equip F que ha perdut un altre cop des d’aquestes línies els i donem ànims a tot el conjunt per què és el que té aquest joc, jo per exemple m’he rendit quant la tenia guanyada. L’equip E , l’altre equip en progressió, guanyava 3 a 1. El nostre jovenet Pol ha guanyat felicitats heroi. En Manel i en Guillerm guanyaven de forma contundent pel seu primer taulell no ha pogut ser. Sempre no es pot guanyar. Entre ells dos, Hector i Guillerm, hi ha una “camaderia” compacte on fan fort el nostre E. El C el deixaré pel final, parlaré de l’equip D. El nostre gran capità a emulat l’enfrontament ara farà dos anys contra el Moli Nou hi ha sigut l’unic en puntuar. Aquest any ha estat molt bé i aquesta derrota no ens hi ha d’amoïnar no passa res el Barça te dies dolents també.

Faré un X 1 dels jugadors

Primer taulell despistat, aguerrit. Generós amb els rivals XD de qui estic parlant?, de jo mateix. El pròxim any farà els deures.

Pablo Camacho junt amb el Mariano el jugador que ha donat més punts a l’equip. Partides de suar i picar pedra, lluitador nat. Gran nova incorporació de l’Equip.

En JJ ha donat els punts necessaris quan el necessitàvem. No s’ha rendit en cap moment, finals complicats que ha sabut treure el seu enginy.

Jordi Batuecas ha estat el segon màxim anotador. Segona gran incorporació que ha donat la seva experiència com a jugador a la resta de l’equip.

El gran capità ha estat fluix aquest any però quan el rival és difícil es treu la careta i dóna
punts a l’equip.

En Mariano no para aquest any. No ha pogut ser el punt segur però no passa res. El nostre últim taulell és una màquina de treure punts és que no para XP.

El setè jugador,semblant al basket, el senyor Jordi Abad que ha complert molt bé la seva feina. És un crack i sap molt bé llegir les rondes. Des d’aquestes línies gràcies.

I per últim l’equip. Era l’equip més fluix en ELO respecte als seus adversaris però ha donat un cop fortissim a la classificació i hem pogut aspirar a pujar. L’únic que se m’ocorre són elogis i més elogis per lo tant ho resumiré amb la frase que tots espereu quin gran equip mare meva.

Els protagonistes de la setmana

Tot l’equip C ha fet una feina espectacular. Passant per l’ MA, tan l’ Herrerias, sr Sapiña,sr Gomez etc etc. Me’n recordo l’any passat que jo innocent de mi no donava cap duro a l’equip liderat pel seu delegat l’ Herrerias. Plaf!!, en tota la cara van pujar de categoria. Aquest any han lluitat i sent com el nostre, un equip de ELOs baixos respecte a la seva categoria (Primera Provincial) ho ha fet amb escreix. Crec que la fortalesa està en ser un bloc unit i robust capaç de donar la cara a matxos on fàcilment es podria perdre. Ja sabeu colla, continueu així i tindrem tercer equip a Primera per molts anys.

Les ajudes

Per últim fer un agraïment al què anomenaria les ajudes. L’any passat era la Cristina i aquest any ha estat en Jose amb l’ajut dels joves de l’E i la Marina que ens han ajudat amb l’organització, l’actualització o sigui la logística i administració de tot. És d’agrair el vostre suport i ajuda des de aquestes línies moltes gràcies cracks.

I això és tot fins a l’any que bé.

Lliga Catalana 2016, ronda 7

CONGRÉS 5,5-OLOT 4,5
Matx extraordinari el d’aquest matí a la seu del Congrés. Una actuació brillant del nostre primer equip, derrotant a un conjunt superior a tots els escaquers, exepte als dos últims, on teníem superioritat.

No he pogut seguir el detall del matx, però quan he acabat la meva partida, guanyàvem 5-4. L’Ortín i en Montes havien complert al novè i desè tauler, en Bielsa ha derrotat a un MC i els Alonso, Sagués, Viñals i Camacho, s’han mostrat d’allò més sòlids, empatant les seves partides.

Els mestres Fermí i Oliver han hagut de claudicar, però encara quedava el millor. Al primer escaquer, en Pere Martínez aguantava les embestides del GM Jorge Campos, arribant a un fnal de taules. Tot i els esforços del poderós jugador visitant, en Pere ha donat un recital de control d’oposicions, triangulacions defensives i tot un seguit de recursos i, sense deixar-se intimidar, ha aconseguit el mig punt que ens mancava per guanyar.

Independentment del que passi als dos encontres que resten, podem afirmar que haver-nos salvat matemàticament a dues jornades del final és tot un èxit. El Congrés afrontarà sense cap tipus de pressió els darrers encontres davant del Sant Martí i del Tarragona. I al loro! Que si es guanyessin, encara tenim opcions remotes d’aspirar al play-off d’ascens. Sembla una quimera, però… per què no??
CONGRÉS B 5-CERDANYOLA C 3
A diferència del primer equip, els del B no hem tingut una actuació tan reeixida. Com a mínim hem pogut salvar els mobles i sumar una nova victòria que ens acosta més a l’objectiu de recuperar la categoria perduda, per bé que no podem regalar res, car el Tres Peons E no llença la tovallola i es manté a un punt.

L’econtre començava amb la victòria d’en Sáez per incompareixença rival. Aquest és un dels motius pels que tinc ganes de recuperar la categoria preferent, on els encontres em semblen més seriosos. I compte, avui ha estat el Cerdanyola, però la setmana passada vàrem ser nosaltres.

A partir d’aquí, la nostra evident superioritat d’ELO, no s’ha traduït sobre els taulers. Només en Gómez, extrany en ell, ha definit amb agressivitat, mentre en Sáez m’avisava que en Javi estava perdut. Amb un jugador tàctic com en Javi, això no es pot dir mai. Cinc minuts després, en Sáez afirmava que en Javi guanyava. Però els visitants ajustaven el marcador quan en Sadurní deixava escapar un final on semblava tenir millors perspectives, 3-1.

L’adversari de l’Andreu ha ofert taules en posició igualada que el nostre president, encara convalescent, no ha dubtat en acceptar, en Sorribas tampoc passava de les taules; 4-2. A la meva partida gaudia d’un important avantatge d’espai i a diferència d’altres ocasions, he estat una mica egoista i no he ofert unes taules que, probablement, l’adversari hagués acceptat. Però tenia pla i volia mirar de guanyar, doncs sovint els resultats de les meves partides venen condicionats pel hàndicap de ser, gairebé sempre, dels darrers en acabar. Per sort, cinc minuts després l’Andreu m’avisava que l’Inglés havia fet taules i ja havíem guanyat. Ja podia embolicar la troca amb tranquil·litat. I novament les mancances han sortit a relluir. Crec que he portat la partida al terreny on volia, però he decidit entrar en un final amb peó de més fictici, quan la posició segurament demanava conservar les dames i mirar d’atacar al monarca rival. En aquesta fase del joc, en Peñalver ha mostrat més perícia que jo i ha igualat sense massa dificultat, tot i els meus intents desesperats de cercar progressió, ja empès per la impotència. Finalment taules, no hi havia més.

Diumenge que ve visitem a l’Hospitalet-Bellvitge B. Una victòria podria bé donar-nos l’anhelat ascens, be deixar-nos a les portes per rematar-ho a casa, a la darrera jornada.

Héctor Hernández
Club d’Escacs Congrés

 

 

7a ronda crònica del equip D

Aquest jugador infravalorat, merci Mariano i gràcies també JJ per obrir-me els ulls, que està dins d’aquest gran equip us relatarà el succeït aquesta 7a ronda.

La gran tertúlia d’escacs amb el sr Lucas

El nostre conjunt agafava la variant de la L4 directament amb sr Lucas. I com som tots els congressistes i en Lucas, que el conec poc, ja que poques vegades hem coincidit, no seria menys ens hem posat a parlar de campions mundials d’escacs i altres professionals d’esports. Coses molt interessants com per exemple Bobby Fischer el qual va morir que va passar a ser considerat un heroi a un traïdor o Boris Spasky un gran campió que va caure amb l’ estatunidenc i va ser mal vist en temps de guerra Freda. Com Kasparov va entrar a política va extirpar el seu carnet de jugador i com amb “dos pebrots” es va intentar enfrontar contra el “Putin”. Com Alhekine un jugador molt estrident es comportava com a professional. I donant una ullada als professionals d’altres també
veiem de tot. Sinó només cal veure el futbol. Des de Maragall a Llacuna una gran conversa entre en Lucas en Batuecas de luxe de veritat.

Arribada al Ateneu

L’ MA que estima el congres des de la seva infantesa ens feia retrets (amb tota la raó del món) per què arribàvem justos de temps. Veiem com el nostre gran capità no hi era però el sr Mariano és un substitut de luxe. Des d’aquestes línies animem als seus rivals que vinguin a jugar contra ell, ja que tampoc és tan bo (XP). En arribar en Mariano i el sr
Abad guanyàvem per incompareixença.

Les partides

No hi ha hagut secrets i el nostre elo s’ha imposat als nostres rivals(hem poso les ulleres de Thug Life). En Batuecas i en JJ guanyàvem a l’uníson, són uns crack. El jugador infravalorat també no patiu públic XP.

Tornada al Congrès

En tornar al Congrès ja fèiem plans pel pròxim any, ja que aquest any ho hem fet molt bé i una llastima les ralliscadas, ja que podíem pujar i tot. Però el pròxim any amb experiència i amb la “gallardia”(perdona per copyright presi) que tenim tots els jugadors del congrès dedueixo que pujarem amb estreps. Quin gran equip, collons XD.

Lliga Catalana 2016, ronda 6

BARCELONA B 3-CONGRÉS 7
Victòria còmode i contundent del nostre A davant del filial del Barcelona. Sembla que aquesta temporada el filial del club degà de Catalunya està condemnat al descens, ja que presenta, setmana darrere setmana, alineacions força apurades.

Afortunadament, no ens vàrem relaxar i vàrem fer la feina, deixant el descens a dos punts quan queden tres en disputa. Els tres matxos que resten seran duríssims, davant de l’Olot, el Sant Martí i el Tarragona, tots amb millor plantilla que nosaltres però, paradoxalment, els de la Verneda i els tarragonins, es troben per sota nostre. Aconseguir puntuar en un d’aquests dos matxos segellaria la permanència del Congrés a primera divisió.

 

TORRENEGRA 4-CONGRÉS B 4

Qui no sàpiga com s’ha desenvolupat el matí, creurà, veient el resultat, que el Congrés B ha punxat a la seva visita al Torrenegra, però la realitat és que a tots als integrants de l’equip, l’empat ens ha sabut a glòria.

Regnava la calma quan he arribat, xino-xano, a l’històric local del Torrenegra. Era un quart tocat de deu; en Javi i en Sadurní esperaven a la porta. Mentre repassàvem les fotos antigues, debatíem sobre els canvis al local i en Josep ens il·lustrava sobre les diferències fonètiques entre xinès i japonès, anaven arribant, en comptagotes, la resta de congressistes: Sorribas, Inglés i Sáez. Tot just eren dos quarts quan en Josep demanava un toc d’atenció per al president, que ja començava a fer tard. Paciència home, que l’Andreu mai falla! A dos quarts i cinc en Javi ha decidit tornar el favor que li va fer l’Andreu diumenge passat, quan el va treure del llit, però no ha obtingut resposta. Ja passaven deu minuts quan he trucat al Congrés: tampoc allà en tenien notícies. Que si m’envies un ordre de forces per mail, que si arriba, no arriba, que si en suport digital no és vàlid, que si a veure si podem reclutar algun congressista més… finalment en Javi i jo hem anat en taxi cap al Congrés. Hem pres un ordre de forces i el que hem estat més a la vora d’allistar ha estat el taxista, que a l’escoltar-nos ens ha confirmat que havia estat jugador federat a l’AECS Bellvitge.

Duant tots els anys que vaig exercir de delegat del B, mai m’havia vist fent l’alineació d’un matx al seient del darrere d’un taxi. Sempre hi ha una primera vegada. Ja passava més de mitja hora de l’inici quan sortíem del Congrés cap al Torrenegra i la veritat és que m’he centrat en no fer un ‘Cherysev’, quan segurament podia haver alineat un equip més competitiu posant l’Andreu de tercer escaquer. Tot i això, fer-ho comportava el petit risc que en Nigalidze, també absent, es presentés a darrera hora i no pogués jugar. Realment, havent de reconfigurar l’equip a correcuita, he notat la manca de cintura donada per la inactivitat en tasques organitzatives d’aquests darrers anys.

Gairebé un quart d’onze quan arribàvem al Torrenegra i darrera consigna: prohibit donar taules. Quinze minuts després, ja perdíem 2-0: en Guzmán no ha estat capaç d’arribar des de Xile, mentre que en Nigalidze, no s’ha presentat. Un petit detall que se m’ha escapat però que en Josep ha rescatat: en Nigalidze no podrà participar més en aquesta edició de la Lliga Catalana, car és la seva segona incompareixença.

L’Inglés mai ha pogut agafar el ritme de partida i ha acabat perdent, 3-0. A en Sadurní li demanen taules en posició completament igualada, però demostrant compromís amb la situació de l’equip, les rebutja. Tot induïa cap al pessimisme. Sáez peó de més, si, però les partides d’en Javi i la meva no estaven gens clares, mentre que la d’en Sorribas si que ho estava: clarament inferior.

Però la remontada s’ha començat a produir quan el rival d’en Josep ha comès una imprecisió que ha permès al nostre jugador anotar-se el punt, amb negres. Per mi, avui, en Josep ha estat el pilar de l’equip. Després d’una setmana soportant les brometes del president, aquest no es presenta, i, per postres, el delegat interí, en aquest cas jo, comet una imprecisió que l’obliga a jugar amb negres. Iguala la partida amb gran solvència i aprofita la primera concessió del rival per esgarrapar el punt. Bravo!

Però per dur a terme una remuntada com la d’avui, cal, a banda d’un pilar, una bona dosi de sort. I aquesta l’ha tingut en Sorribas quan, després d’una mala partida ha aconseguit que el punt caigués al sac visitant, 3-2. En Javi ha acabat signant taules, suposo que per inevitable repetició, mentre que en Sáez mirava d’enredar al seu adversari en un final de rei alfil i peó VS rei de taules teòriques, ja que l’escac de promoció del peó era del color contrari al de l’alfil. 4-3 i per tant, moment de donar la cara. A causa de la manca de temps que hem patit, he mirat de jugar una partida senzilla fins que he volgut pressionar el flanc de dama, sense massa èxit. Però quan semblava que hauria de cercar la meva sort en un final de peces lleugerament inferior amb un minut al rellotge, he trobat una jugada intermitja que em deixava amb avantatge. A partir d’aquí, he pogut fer combinar les meves peces amb prou traça per, després de simplificar per evitar oblidar-me cap peça, entrar en un final amb peó de més i molt millor rei. Com no ho guanyi no torno a entrar al Club, pensava. Pero dues vegades que he tingut la sort de jugar al Torrenegra, dues victòries que han estat decisives, així que he pogut convertir el final sense massa dificultat. Deu ser que aquest local pintoresc que, sota el meu parer, ajuda a mantenir la identitat d’una Barcelona ortogonal, cada vegada més desnaturalitzada per la proliferació de Mercadones, basars i altres superfícies similars, m’inspira. Un indret amb ànima.

Empat que encara hem valorat més després de conèixer la derrota de l’Once, ja que ens deixa amb un punt d’avantatge sobre el segon classificat. Però això avui és el menys important. Avui un sentiment agredolç ha envaït als jugadors del B: per una banda, vergonya per representar al Congrés d’aquesta manera tan patètica, faltant al respecte, en primer lloc, a la competició més apassionant dels escacs catalans. Per l’altra, orgull. Orgull de la reacció dels congressistes davant de l’adversitat.

Pel que fa a l’Andreu, sembla que ha agafat una grip molt forta que li ha fet perdre la noció del temps. Evidentment que tothom té dret a caure malalt, però d’aquí a no poder ni avisar a ningú, què voleu que us digui. En qualsevol cas, desitgem una ràpida recuperació al nostre president, congressista fins al moll de l’os, però que avui, en la meva modesta opinió, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies ni del club que representa.

Héctor Hernández
Club d’Escacs Congrés

6a ronda crònica dels equips D, E i F.

El Divendres em vaig passar al club i vàrem analitzar partides amb l’ Hector Hernàndez l’Alonso i més gent. L’ Héctor és un gran jugador que es demana sempre un 140% per cent d’actitud en les sevespartides. En Javi G és un jugador d’atac igual que Javi Romero els quals es decanten per posicions romàntiques. L’ Alonso, l’ MA , i el presi són jugadors molts experimentats que saben decantar la posició a favor d’ells i cop fet això van per la partida. Finalment i és un servidor un passerell que passava per allà XD. Amb això vull que cada jugador té un estil i s’ha de buscar un en el que s’estigui còmode. Et pot agradar atacar o defensar o està tancat però si no estàs còmode en les respectives posicions millor busca una en la que estiguis còmode. Això no vol dir que la guanyis ni molt menys però gaudiràs millor de la partida.

D’altra banda vàrem saber que el gran capità no podia jugar aquesta setmana per tant la victòria la dediquem a ell, molts ànims Paco que aquest gran equip t’espera. Per tant la responsabilitat aquesta setmana la tenia en Mariano.

L’ F a perdut 3 a 1 però ha aconseguit un punt. El seu delegat, Alujas, ha perdut però des de aquestes línies volem dir que és un bon jugador i que no es desanimi només de buscar el seu estil i tot anirà sobre rodes, ànims,

Meritòria victòria de l’E que ha guanyat al primer equip de la seva categoria per 3 a 1. L’equip liderat per l’ Héctor a donat un cop fort sobre la taula. Igual que al sr Alujas donem també ànims a la Junia. Destacar la partida del Guillerm on ha jugat com un romàntic del segle XIX. Aguerrit i donant torre amb atac furibund. Oleee campió!!!

El D ha assegurat la permanència gràcies a l’equip que té. Jo he de concentrar-me més o despistar-me menys, ja que punts com el meu són importants per donar calma a l’equip. En Mariano ha guanyat, ja que el seu rivals’ha llegit aquestes cròniques. En Batuecas és el segon puntal i emula a en Mariano amb un enginy magistral. El sr Abad aquesta setmana ha pogut venir i ha guanyat, merci crack. En Pablo i en JJ amb les seves respectives partides dures han fet taules. Merci equip per aquesta victòria ara només ens queda gaudir fins a l’última ronda.

Lliga Catalana 2016, ronda 5

 

CONGRÉS 4,5-GRAN PENYA 5,5
Com cada diumenge quan es juga a primera divisió, el Congrés afrontava un matx d’aquells de picar pedra. Avui, novament els jugadors congressistes han competit, però el Vilanova ha portat, pràcticament, el seu deu de gala.

Meritòries taules d’en Pere Martínez davant del fort MI Lacasa al primer escaquer. A destacar també les victòries d’en Camacho, l’Ortin i en Montes davant d’adversaris superiors. Amb el matx 3-3 i tot obert, sembla ser que la partida d’en Carlos Oliver s’ha torçat, fet que ha acabat decantant el matx cap al cantó visitant.

Només queda felicitar al Vilanova i diumenge que ve, mirar de derrotar al Barcelona B. Sembla complicat que Barcelona B i Foment B ens donin caça, però hem de sumar per evitar la nostra candidatura a la vuitena plaça, que no assegura la categoria. Amb l’esperit amb el que estem jugant darrerament, les opcions de victòria són moltes, però estic segur que el matx de la setmana que ve s’haurà de treballar partida a partida.
CONGRÉS B 4,5-SANT JOAN DESPÍ 3,5
Toc d’atenció aquest matí per al nostre B. Tot i que, per alguns comentaris durant la setmana, sembla que s’hagi aconseguit l’ascens, res més lluny de la realitat. Avui, el Sant Joan Despí, un conjunt molt inferior en ELO, ha estat a punt de donar la sorpresa.

Coneixia als dos primers taulers des de fa anys i sabia que, tot i el seu rànquing relativament baix, ens crearien problemes. Moments tensos quan en Javi no apareixia, però avui novament una gestió de l’Andreu ens ha donat el matx: passaven cinc minuts de dos quarts de deu quan el nostre delegat-coordinador-president-mànager ha despertat al nostre crack. En Javi ha arribat al club tres quarts d’hora després de l’inici de la ronda i ha estat el segon en guanyar, just després d’en Sadurní. Com apuntava en Josep, els ubicats a costat de la finestra han estat els primers en definir; és segur que, si hi ha supersticiosos, miraran de situar-se en aquestes posicions de cara a propers encontres.

Tornant al matx, els visitants han reduït distànces després que en Sorribas perdés, però l’Inglés, que va agafant el ritme, ha situat el 3-1. En aquest moment l’Andreu ha recomanat a en Gómez que oferís les taules, però l’adversari les ha rebutjat. Pocs moments després, però, la posició forçada pel nostre jugador ha obligat a signar-les.

Quedaven les partides d’en Nigalidze, del presi i la meva, i cap de les tres em feia ser gaire optimista. Al duel de delegats, l’Andreu, amb dos peons menys després de rebutjar una situació d’escac continu, ha ofert taules que en Murillo ha acceptat, valorant la manca de temps que tenia, 4-2.
Amb en Nigalidze perdut i la meva posició igualada, demano taules, donant per suposat que l’adversari no les acceptaria, doncs si em derrotava, empataven el matx. Teníem onze minuts al rellotge cadascú. En César Varela ha consultat amb en Murillo, que li ha donat llibertat per procedir com cregués millor i aquest ha acceptat les taules. Després d’una partida on mai he arribat a tenir un avantatge tangible, he respirat alleugerit. A l’anàlisi posterior s’ha demostrat que la posició tenia alternatives per un i altre bàndol i, probablement hagués acabat en taules, però crec que era obligat pel meu adversari continuar la partida. Poc després, s’ha confirmat la derrota d’en Nigalidze que, per sort, ha acabat essent intranscendent.

Personalment trobo que aquest ensurt serà positiu de cara a no relaxar-nos en cap dels quatre encontres que ens resten. Encara que siguem superiors, als escacs tot és relatiu i en una categoria on només puja el primer, no ens podem permetre cap ensopegada.
Héctor Hernández
Club d’Escacs Congrés

5a ronda crònica dels equips D i F.

Quan el primer taulell perd l’equip també perd, això és així. Bromes a banda, començaré per una cosa que me n’adono compte de Barcelona. Agafant la bici pots veure diferents paisatges i per exemple la zona de ciutadella o Diagonal és bonic de veure tenen un bon paisatge no com la zona del casc antic. Que està molt deixat i molt fosc i l’únic que hi han són grans centres comercials com el Corte Inglés o l’ Fnac. Doncs en aquesta zona tan peculiar, res més de la realitat, hi ha un club que lidera el nostre grup de la 2na Provincial,l’ Agustí.

Ara veig per què han guanyat a rivals durs, però no em vull avançarem més. En el nostre local no només esperàvem a un jugador que a més a més és el quí anima el grup, el Mariano. Aquest cop en JJ no jugava i per substitució venia l’ Hèctor. Hens dirigíem a jugar amb la següent premissa, qui tira les pedres al Sól és el qui busca la victòria. En arribar a Canaletes ens esperava l’ Alujas, un home que sempre intenta junt amb en Paco i en Mariano animar encara més la moral. En Pablo i la resta de jugadors del F esperàvem al local de joc. Menció especial del F l’equip capitanejats pel Alujas ha aconseguit dos punts, felicitats. Començaven les partides totes elles molt igualades d’inici. En Mariano tenía peó de més,l’ Hector un de menys, en Pablo tenia tres peons per peça la meva oberta com sempre amb atacs constants i Batuecas i el capità la tenia plàcida. Taules del nostre
jove jugador en una partida molt dura i que sabut fer-se valer el seu alfil. Ràpidament en Mariano també arribava a unes taules, el seu eixerit rival havia trobat un escac continuo. En el mateix moment que en Pablo guanyava la seva partida, felicitats heroi, jo perdia la meva on el meu rival ha sabut jugar millor la parella de torres. Finalment restaven el Batuecas i en Paco on tots dos han perdut les seves partides. Podríem haver guanyat si, però totes les partides han estat molt dures i la balança, igual que va passar amb el Foment, podia girar-se d’un cantó o d’un altre.

L’únic que hem resta dir és que tenim un equip en rodatge, que s’estrena en la segona Provincial amb nota alta i que tenim un jovent fort i competitiu!!!,quin équip senyores i senyors quin equipasso.