Congrés A – B – Tercera Ronda

CONGRÉS 3,5-CATALUNYA 6,5

CONGRÉS B 4,5-CATALUNYA C 5,5

Doble enfrontament entre el Congrés i el Catalunya, on els de Sants han confirmat els pronòstics i s’han endut tot el botí.

El primer equip ha hagut d’encarar-se amb jugadors que ens superaven en més de cent punts d’ELO a tots els taulers (excepte el rival d’en Bielsa, que ‘només’ l’avantatjava en 99). Tot i això, passada una hora de l’inici, ens posàvem per davant, doncs un dels integrants del Catalunya no ha fet acte de presència.

L’avantatge ha durat poc, doncs tot i que en Montes ha entaulat amb solvència contra la defensa francesa d’en David Vigo, les derrotes d’en Oliver, en Sagués i en Camacho, que avui ha demostrat que és humà i també pot perdre alguna partida, ens deixaven a remolc. Retallava diferències en Fermí, que s’estrena en aquest campionat. Amb el 2,5 a 3,5, jo tenia un final incert, però segurament amb lleuger avantatge. Val a dir que, després de revisar la partida, venia d’una posició completament perduda, que per mala elecció del meu adversari va derivar en un final superior per mi, on no vaig saber trobar el pla de victòria correcte. Immers en aquell final incert, vaig convenir amb en Sagués que, per sota al marcador, havia de provar de forçar-lo.

Mentre ho provava, el matx quedava sentenciat a favor dels visitants: derrotes d’en Pere Martínez i de l’Ortín i taules d’en Bielsa. Finalment, no només no vaig poder forçar la partida, sinó que vaig haver de treballar de valent per rescatar mig punt just en una partida plena de despropòsits per ambdós bàndols.

Derrota que, no per esperada, deixa de ser greu. Després de tres jornades encara no hem puntuat i salvar-nos comença a semblar un miracle. Diumenge vinent un altre os, el Sant Martí.

El segon equip tenia un encontre més equilibrat que el nostre, però tot i això els visitants eren lleugerament superiors. L’encontre començava amb un lliurament de peça de la versió més combinativa d’en Javi, que ha prosperat i li ha suposat el punt sencer. També ha guanyat l’incombustible Ylla, que està en un estat de forma brutal. Aquests dos punts quedaven compensats amb les derrotes d’en Bañón i en Màgic. La nostra estrella ha tret a relluir el seu repertori massa tard, quan la situació a la seva partida ja era insalvable. Sáez i Sadurní, sòlids, han sumat mig punt cadascú, mentre que la derrota d’en Tort era compensada per la victòria d’en Mario Povoa, el nostre ‘the best’ portuguès particular, que ja suma tres punts.

4-4, el president remant i en Sorribas, amb opcions de victòria. Mentre l’Andreu, com és habitual en ell, les ha posat bé, en Joan s’ha llençat de la moto per certificar la victòria i ha acabat perdent. Llàstima, doncs el B ha estat a les portes de puntuar i, finalment, ha sortit creu.

Curiosament, el segon equip també s’enfrontarà al filial del Sant Martí, en el que serà un impressionant matx a 20 taulers on haurem de donar el millor que portem dins.

Héctor Hernández

Club d’Escacs Congrés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *